L'esmorzar

Assegut al bar
amb l’esmorzar al davant
veig, reflexiu,
les ombres que m’envolten.

Allà, al costat de la finestra
un grup de corbates
defensant projectes
que ells no veuran mai.

Dues dones parlant
amb un caire frívol
de qui que no conec,
i què elles tampoc.

Al meu clatell tinc el taulell,
D’esgotadora activitat.
Per ells ara ho és tot,
després es massa tard.

Un home i una dona,
ell rep les critiques,
ella se sent segura.
Segur que no són parella.

Quina boira m’envolta
d’activitats desmesurades,
d’energies egoistes,
de vanitats insatisfetes.

Parlamentar no és imposar-se.
Opinar no comporta coneixement.
El temps no és un factor absolut.
Als projectes no els calen disfresses.