Dins la madriguera
habita un rossinyol,
viu i espavilat canta.
Les cançons són partitures,
manuscrites inspiracions,
que resten dins la madriguera.
Joiós rossinyol
canta al matí
i també al vespre.
Ha fet niu en temps hivernal,
aquest ocell té pressa,
jo l’encoratjo, canta rossinyol!
En el son, també canta,
i de tant en tant,
de bell que és, em desvetlla.
Que de dolces hores,
i d’alegres moments,
fa curós el niu.
El temps és joia,
el niu, caliu,
i jo friso!
Canta rossinyol!
arriba temps de niu,
que malgrat tot, sóc viu!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada