Tu, sol i lluna

Blau clar gairebé fosc,
preludi del capvespre,
de nit lluminosa.

Tu amic rogent
que per la nit
canvies de vestit.

Blanc de gala,
cara empal·lidida,
enjoiat amb taques d’or.

Voles blanc pel blau fosc,
com d’or sobre el blau clar,
i sempre enlluernes els sentits.

El vestit daurat
inspira activitat,
el vestit empal·lidit
desperta l’esperit.

La negra nit
ens deixes
en penyora.

I el daurat dia...
tan sols els núvols
ens fan recordar
el teu vestit empal·lidit.

Tu, sol i lluna,
cara o creu,
com la sang del meu esperit.