Autohipnosi

Pensem que som molt intel·ligents i ens escarrassem molt per demostrar-ho. No ho poso en dubte, ho som, hem arribat a la lluna. Del cent per cent del nostre cervell, aprofitem de formar “conscient”, de promig, un deu per cent, i doncs, i la resta?
Hi ha una escola nord-americana dedicada a l’hipnosi, o el que és més correcte, autohipnosi. La seva ciència va al voltant de l’ús del cervell en la resta del noranta per cent que anomenen “subconscient”.
El cervell és l’element del cos més complexe. Tot hi que tenim un cert control sobre els instints, no deixa de tindre els components més primitius. Els principis de supervivència, perpetuació de l’espècie, etc.
El subconscient és un instrument força primitiu. No pot comprendre coses tant sofisticades com “sí” o “no”. De fet és tan primitiu què tan sols pot comprendre les experiències com “satisfactòries” o “doloroses”. Segons aquest condicionant pren decisions de forma immediata. Té una gran capacitat de percepció, tan del tangible com de l’intangible. Acumula informació de forma indiscriminada, no oblida mai, en tot cas bloqueja la informació, pel principi de supervivència. És capaç d'emmagatzemar informació molt variada: tacte, olor, color, etc. Tot ho vincula i associa, satisfactori/dolorós.
Aquesta informació pot estar bloquejada, pel principi de supervivència. El subconscient pren d’una experiència un coneixement i condicionarà les nostres respostes en tant en quant les pugui vincular a una experiència. Si no l’ha viscut abans l’enregistrarà com a nova i la posarà en una de les dues safates que té: satisfactòria o dolorosa. Aquesta relació en un dels dos factors, farà que en properes situacions prengui decisions de com reaccionar per tal de protegir-se, en el cas de l’associació negativa o obrir-se si és positiva.
Té un gran poder de trobar sol·lucions, tan sols l’has de deixar treballar i estar en contacte amb ell. Tu formules la teva voluntat i ell és posa a treballar per fer-ho realitat. Això és el que els místics de pa sucat amb oli li diuen intuïció, poder còsmic, energia universal, i de tantes altres maneres. L'univers místic es molt més gran, sucós i exigent.

Com podeu intuir, seria molt tremendista aquesta visió del cervell si tot s’acabés aquí, no?

El subconscient és reprogramable, és pot polaritzar cap els dos sentits. Es convenient sempre, però, portar-ho cap el satisfactori. I com? Doncs no és fàcil. Cal tindre en compte què moltes de les reaccions que es generen, en un principi, per una experiència negativa acaben sent hàbits, i els hàbits es fan i es desfan en un període, de mínim, trenta dies.
L’estat d’autohipnosi no és un estat on un perdi els sentits, i entri en una mena de “trance”, on l’hipnòleg pugui fer i desfer a voluntat. La gràcia de l’hipnosi és precisament tot el contrari, que siguis conscient de tot, recordis, vegis, sentis cada moment del record negatiu, buscant quin és el procés que va fer el subconscient de forma negativa per tal de positivar-ho.
I cada dia s’ha de fer autohipnosi? Cada dia fem autohipnosi. Cada cop que ens concentrem en alguna cosa: estudiant, llegint, treballant, al moment just abans de dormir-nos o el primer moment del despertar. Ho fem tan sovint! En el famós “duermevela”, quan estàs fent la migdiada però els pensament no paren... això és autohipnosi. Es tracte d’aturar el conscient i restar amb el subconscient.

La meva experiència amb l’autohipnosi va recòrrer des de l’estada al ventre de la mare, passant pels primers moment de vida autònoma, records de nadó, de nen, fins i tot de gran. Va ser realment increïble.