No sento el terra sota els meus peus,
ni el cel sobre el meu cap:
Crec que existeixen,
però sense gaire convenciment.
Sempre he volgut fer el bé,
aportar felicitat i optimisme
deixar aquest món una mica millor
del que jo l’he trobat.
Ara no m’escarrasso gaire,
amb empènyer els dies,
i qui diu dies diu anys,
tot m’està bé, siguin millors o iguals.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
No et preocupis si ara estem en un "nifu,nifa",tot m´està bé...
Quan vegis la mimosa en flor(jo ja l´he vista),i el magraner florir,i la pre-primavera en el teu cos tot canvia...
Publica un comentari a l'entrada