La visita

Diumenge de visita,
com si fos ahir o demà.

I el temps s’atura i camina,
a capriciosa voluntat.

Veus el què no hi ha,
i el què hi ha, ja no ho veus.

Robes, del dia, petites estones al sol,
amb companyies tan orfes de llum
com la teva ansietat.

Voldries volar per camps i prats.
com aquell pardal que vares ser.

Hi ha records què
no es guarden a la memòria.

I la meva sembla una font,
rememorant la infància i la joventut.