No pas amb pena

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu,
de com ens vas deixar,
del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te,
de les teves coses parlem,
i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te;
a poc a poc seràs un gest,
un mot, un gust,
una mirada que flueix
sense dir-lo ni pernsar-lo.

Miquel Martí i Pol

a la Carmeta, l'Antonia, el Jordi, la Rosita, a l'altre Rosita, al Juli i la Neus.

A la meva mare

Eres de nacre i d'or,
de mel i de fulles tendres.
Eres, mare, com la rosada
en la nit fosca del món.

El teu pas per la vida
era estel de benaurances.
Els teus actes, dolça mare,
consol de navegants perduts.

Déu t'ha cridat a la seva vora
per gaudir del seu blau pur.
Massa aviat, mare meva,
malgrat que no t'hàgim perdut.

Mireia Xapel·li

Aquest matí

Aquest matí no volia
obrir els ulls
i veure com,
ben afaitat i apressat,
prenies el camí de la monotonia.

Volia desvetllar-me
dolçament amb tu.
Sentir l’escalfor
dels teus llavis,
o de la teva mà
sobre el meu pit.

Matí trist de cel color de fum,
d’hores llargues.
Neguitejava amb les meves obligacions,
però jo volava molt lluny
entre el mar i la muntanya,
entre la muntanya i la plana.

Em sentia observat pel temps,
cercant els meus pensaments,
que bullien a foc lent
embolcallat entre papers
trobant els teus ulls,
en efímers passatges del nostre temps.

A cau d’orella

El so del temps
s’estén horitzó enllà,
a cops de badall
o de ferro forjat.

No vols marxar
sense lluitar,
amb els ulls molls
de mirada fixa.

Ni quarts,
ni hores,
ni dies,
ni nits.

Quan rius s’encén
tota la dolçor
que ens vares negar,
esborrant la tristó.

Ho he fet,
tu m’ho has permès,
a cau d’orella
i ben fluixet.

Tu, sense llum
i jo sense consol
ens varem estar
d’expressar.

Les coses dolentes
porten alguna cosa de bo.
No sé si ho has vist,
jo ho he viscut.

I qui ja anava de dol
haurà d’esperar un altre vesprada.
Per aquesta tu has vençut,
desvetllant la veritat enverinada.