dissabte, 26 de gener del 2008

No pas amb pena

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu,
de com ens vas deixar,
del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te,
de les teves coses parlem,
i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te;
a poc a poc seràs un gest,
un mot, un gust,
una mirada que flueix
sense dir-lo ni pernsar-lo.

Miquel Martí i Pol

a la Carmeta, l'Antonia, el Jordi, la Rosita, a l'altre Rosita, al Juli i la Neus.