Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu,
de com ens vas deixar,
del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te,
de les teves coses parlem,
i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te;
a poc a poc seràs un gest,
un mot, un gust,
una mirada que flueix
sense dir-lo ni pernsar-lo.
Miquel Martí i Pol
a la Carmeta, l'Antonia, el Jordi, la Rosita, a l'altre Rosita, al Juli i la Neus.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada