dimarts, 25 de setembre de 2007

El tren


Tu, puges al tren,
t’allunyes de la ciutat
deixant el dia gris i buit,
i el meu cor moix.

Tren de paisatges grisos
que poc a poc van despullant-se
per deixar nus aquells tan teus,
aquells plens de vida.

I així la vida,
com el teu somriure.

No trigaràs a córrer d’amunt les vies,
com cavall desbocat,
per trobar el teu temps
entre els meus braços enyorats.