dilluns, 24 de desembre del 2007

arreveure

Llençols blancs de cotó
esmorteint el so,
mut i contingut,
de la mort.

Un ble sense oli
envaeix de penombra
cada recó del meu cor.

Allò que un dia fou
llum de llums,
guia i protecció,
pren la sort d’arribar a destí.

Avui no tinc consol,
no trobo cap arbre
que de les seves branques
en faci protecció.

Em queda el plor
del nen que he estat,
de l’adolescent que ha volat,
i de l’adult que ha lluitat.

Arreveure mare.
Gracies per tot,
pel que m’has donat
i pel que has estat.

dimarts, 4 de desembre del 2007

Un cop cada dos de set



Una hora de visita,
de llums i d'ombres.
El temps que sembla que no passi
i tu vas passant amb el temps.

Hi ha tants silencis que no he omplert,
Tantes coses que no he gosat ni dir-te.
Mai t’he fet saber de la meva felicitat...
mai és molt i ara encara més.

Un cop cada dos de set,
una de cada moltes, moltes...
Estones que voldria i no goso
restar en la teva presencia.

Com s’escurcen les paraules
quan s’escurça l’enteniment.
Com s’allarguen les solituds
quan s’allarga la intransigència.

Tornaran els dies de sol
amb jardins guarnits de flors.
Poder llavors lliuraré el meu deute,
I t’explicaré com de feliç
he estat en la teva presència.