dimarts, 28 d’agost del 2007

Fent camí


El goig de l’estiu esclata,
sobre les copes dels arbres
d’un verd resplendent,
i a nivell del terra
el goig de l’herba fresca.
Flors de mil colors, formes i olors
engalanant els grans finestrons,
les places i els carrers.

Qui es perdria aquesta oportunitat,
que du l’efímer estiu,
de fer bell el que la tardor i el hivern,
amb llurs tempestes i freds glacials,
malmet?

Les ciutats i els pobles
prenen la vida que es cou
entre estufes i llars de foc.
Celebren la festa de la llum i de la calor,
treien del purgatori tota il·lusió
que es resisteix a sucumbir.

Les passes, de calçat tancat,
buscant els preuat rajos del sol,
amb samarretes de màniga curta,
escots i tirants,
fugint de l’ombra i el vent,
però amb un jersei a l’aguait.

dimarts, 14 d’agost del 2007

Obert per vacances


La lluna ens marcava el camí,
sobre onades de mar salada.
La sorra feia de coixí,
i la rosada ens recordava
que la nit passa,
just per sobre de les nostres voluntats.

Si els moments es poguessin aturar
hi ha molts que no deixaria passar,
tots tenen a veure amb tu,
tu amb mi, jo amb tu.

Degoteig de petons,
rajolins de carícies,
torrents de passions,

I a la nit la persegueix el dia,
el dia que fa realitat
el somni espurnat de lluna.

El temps porta temps
de compartir els meus secrets,
d’escoltar les teves confessions.
El so de la teva veu a cau d’orella,
de paraules dites sobre els teus llavis,
emmirallat en els tus ulls.

L’amor a obert per vacances,
i dins la Madriguera a fet cau.
No ha deixat racó sense la seva essència,
i molt menys sense la teva olor.