dilluns, 4 de maig de 2009

Petites coses


Qui estaria disposat a negar que la vida està feta de petites coses? Quan pensem sobre això, normalment, tendim a pensar en petites coses que fem. L’acció no es res més que un reflex d’allò que passa dins nostres. Les petites coses son aquells petits pensaments, dècimes de segons d’activitat neural, que provocant la intervenció del nostre sistema emocional. Les emociones generen pensaments i els pensaments generen emocions. Que va ser primer l’ou o la gallina?
Les emociones i el subconscient van de la maneta. Els dos son generadors de tota la resta d’actes i circumstàncies que anem perfilant en la nostre vida. Ep! Tots els actes que depenen de nosaltres mateixos, que quedi clar. No vull entrar en les disquisició psico-mistiques.
Tots aquells pensaments que anem generant al llarg del dia i part de la nit son petits granets de sorra dins la nostra gran muntanya. Un pot caure en la temptació de pensar que parlo de les converses o de les grans filosofades que ens muntem dins d’aquest etern monòleg que mantenim amb nosaltres mateixos. No, ni de bon tros. Parlo d’allò que sempre passa desapercebut.
Fem-ho d’una manera científica: per cada pensament positiu, per ínfim que sigui, sumem un punt. Pel contrari per cada pensament negatiu en restem. Quantes sorpreses ens enduríem. Segur que tindríem tota raó en qualsevol dels dos casos, però el que compte es la suma.
Aquesta suma donaria com a resultat altres realitats de la nostra vida, que son el factor extern del que ens hi avenim o ens sentim agredits, segons de quin entorn parlem.
He agafat l’hàbit de prendrem uns minuts cada dia per buscar coses positives, tan sols pensaments positius, com recordar com riuen els meus amics i familiars, he vist que hi ha un abans i un desprès d’aquest exercici de salut mental.Tot això ve fruit d’un llibre, mal anomenat d’autoajuda. “EL PODER DEL AHORA”. No es un llibre d’autoajuda, es un manual de com utilitzar millor i més eficientment les nostres neurones, dic neurones? Doncs ho dic correctament. Ningú mai ens ha ensenyat a administrar el nostre cervell, ni el potencial que té.