Aquest matí no volia
obrir els ulls
i veure com,
ben afaitat i apressat,
prenies el camí de la monotonia.
Volia desvetllar-me
dolçament amb tu.
Sentir l’escalfor
dels teus llavis,
o de la teva mà
sobre el meu pit.
Matí trist de cel color de fum,
d’hores llargues.
Neguitejava amb les meves obligacions,
però jo volava molt lluny
entre el mar i la muntanya,
entre la muntanya i la plana.
Em sentia observat pel temps,
cercant els meus pensaments,
que bullien a foc lent
embolcallat entre papers
trobant els teus ulls,
en efímers passatges del nostre temps.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada