A cau d’orella

El so del temps
s’estén horitzó enllà,
a cops de badall
o de ferro forjat.

No vols marxar
sense lluitar,
amb els ulls molls
de mirada fixa.

Ni quarts,
ni hores,
ni dies,
ni nits.

Quan rius s’encén
tota la dolçor
que ens vares negar,
esborrant la tristó.

Ho he fet,
tu m’ho has permès,
a cau d’orella
i ben fluixet.

Tu, sense llum
i jo sense consol
ens varem estar
d’expressar.

Les coses dolentes
porten alguna cosa de bo.
No sé si ho has vist,
jo ho he viscut.

I qui ja anava de dol
haurà d’esperar un altre vesprada.
Per aquesta tu has vençut,
desvetllant la veritat enverinada.