Llençols blancs de cotó
esmorteint el so,
mut i contingut,
de la mort.
Un ble sense oli
envaeix de penombra
cada recó del meu cor.
Allò que un dia fou
llum de llums,
guia i protecció,
pren la sort d’arribar a destí.
Avui no tinc consol,
no trobo cap arbre
que de les seves branques
en faci protecció.
Em queda el plor
del nen que he estat,
de l’adolescent que ha volat,
i de l’adult que ha lluitat.
Arreveure mare.
Gracies per tot,
pel que m’has donat
i pel que has estat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Sincerament no se m'acudeix res més que dir-te que em sap molt de greu. Sigues fort, amic.
Publica un comentari a l'entrada