Penso i recordo

Quan et veig penso i recordo
en aquelles llargues tardes d’hivern.
Al teu costat,
amb el cap recolzat sobre el teu pit.
Ell dorm, igual que nosaltres,
igual que ells.

Lletania televisiva,
píndola de somnis,
convertits en records,
de migdiades incompletes.

Després sessió de fruits secs,
aperitiu de fruita madura.
Escampada fugitiva dels grans;
jo de cap a la madriguera.
Ningú pensa ni diu,
però tothom sap i fuig.

I traginaves a la cuina,
amb la resignació com a companyia
d’una tasca calda i desagraïda,
per comensals mai satisfets.

Altre cop de cap a la hipnosi.
Aquest cop tu a una banda,
jo a l’altre,
i en mig l’abisme.
Mirant sense escoltar,
pensant en el no-res,
i el silenci és trencat
per la veu de ningú.

Llargues i dures tardes d’hivern,
sota la teva protecció,
sota la teva insatisfacció,
sota la teva vida,

Tu no tenies madriguera que et valgués,
i jo no sortia de la meva.
De tant forçar l’entrada,
vas perdre el que no et pertanyia.

I ara, quan et veig penso i recordo
en aquelles llargues tardes d’hivern.
Al teu costat, però molt lluny,
amb el cap recolzat sobre el teu pit.
Ell dorm, igual que tu,
igual que ells.