Sento l’energia creadora,
còrrer dins les meves venes,
acumulada,
com el brot d’un arbre
esperant la primavera.
Ànsia manifestar-se.
Material de primera.
Com la tinta es projecta
sobre el blanc paper,
l’energia busca la seva projecció,
contrastant i expandint-se
pels blancs murals verges de la vida.
Jo, tossut,
tan sols faig a la Madriguera.
Pinto, dibuixo, canto,
treballo la fusta i la pedra,
donant forma a la llum i a la foscor.
Esglésies, cases o madrigueres.
Què més dona!
Jo faig.
Com gotes destil·lades de perfum
deixo exposat el meu tresor,
a olfactes delicats,
hi ha joc més divertit?
divertit? no ho sé,
de tant en tant frustrant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
De vegades això d'escriure un blog és com despullar-se una mica... :)
Hi tan! però senta tan bé poder-ho fer!!
Hahahahaha...! Exhibicionista! :P
M´encanta això de gotes destil.lades per olfactes delicats.Tant de bo tingués mil.lers de narius i pituitàries per treure´n tot el profit!
Publica un comentari a l'entrada