La madriguera

A casa érem cinc persones, no gaire ben avingudes totes elles, però teníem la sort de poder disposar del nostre espai propi, bé, aparentment. Jo, des de ben petit, tenia la meva habitació, que era com el meu refugi nuclear. Emmagatzemava tot allò que per mi era important – de petites importàncies i de immenses-

La meva mare, pel que fos, va decidir que la meva privacitat era relativa i suposo que veient com atrinxerava la meva intimitat dins l’habitació no va tindre cap escrúpol per conquistar-la. Tot era sistemàticament escorcollat i les meves intimitats eren airejades i denunciades com si d’un tribunal de lo penal es tractes: ella el jutge, jo el delinqüent. De mica en mica aquesta habitació va començar a ser un espai buit, carent de personalitat i d’ordre, tot era visible i buit de contingut.

El que realment m’importava, les meves petites i grans coses les vaig traslladar a la meva madriguera; Espai reservat, íntim, indivisible i inescrutable pels possibles invasors, com una mena de Pda o de telèfon mòbil amb una clau d’accés per poder accedir.

La madriguera es va omplir de colors i de sentiments que eren mostrats meticulosament davant dels amics imaginaris, davant dels fantasmes de la imaginació, davant de la solitud. Aquesta forma d’actuar em resultava molt còmode. Si algú obria la porta de forma sobtada tant sols tenia que dissimular i fer veure que jugava… i tant que jugava! A fet-i-amagar.

Llavors començaren altres guerres, intents d’invasió, infructuoses i desesperants per ella, incomprensibles pel meu pare i ignorades pels meus germans. La madriguera estava tant ben protegida que tot el que en treia era desesperació per no poder arrevatrem allò que em feia sentir segur. La vaig defensar fins a fer sang, i de fet encara la defenso amb tot aquell fervor.

La meva madriguera es plena de quadres de tots els estils i èpoques, escultures, músiques, dissenys, fotografies, d’estones amb amics, amors impossibles, amors exitossos, enamoraments platònics, excursions per la natura, viatges, cartes, jocs, experiències místiques, poetes i poesies…. Tantes i tantes coses i totes elles tant plenes d’amor, d’emocions.