dimecres, 20 de desembre del 2006

El dubte existencial

Nicodem ha estat un personatge bíblic que ha passat força desapercebut. Jo el vaig poder coneixe en un llibre que va escriure un capella polac i què em disculpareu que després de molt de temps que fa d'haver-lo llegit no ho pugui recordar.

Nicodem, segons el llibre, li va pesar el fet de ser d'una clase benestant, tancat dins la dicotomia d'haber de triar entre seguir els cànons socials o bé triar per allò que el podia fer lliure, encara que semblés una bogeria.

Dançà que baig lleguir el llibre, que em va impresionar molt, és per mi un referent dins la dicotomia de la vida. Potser la frase feta de "nadar i guardar la roba" no m'ajudava gaire i vaig voler pendre un altre referén, en Nicodem. El vaig llegir que tenia divuit anys, al sortir de l'institut, en un petit bar on sempre qui hi anava no hi havia ningú tret del cambre i la seva dona.
Nicodem és el nom del meu primer ordinador, d'algun dels meus diaris personals i fins hi tot d'algunes de les meves reflexions profundes i orfes de companyia.

Per mi Nicodem és un home que veu, escolta i pateix, que prova de trobar el camí més escaient en cada moment, què quan cau s'aixeca i amb un raig de sol es feliç.

Hola a tots de part de Nicodem.