Amb el meu esperit
acaronaria cada porus de la teva pell,
cada cèl·lula et beneiria.
I amb els meus dits
et pentinaria cada pèl del teu cos
deixant-lo reposar.
Del teu somriure em faria un mirall,
i dels teus ulls foscos em faria un far,
què em salvés de tempestes.
De la teva son guardià,
de la teva veu
dolça melodia.
Si fos per amor...
però no és amor,
tant sols es desig.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada