Llum

La llum es filtre per les cortines,
penombres que anuncien
amb el silenci de la nit
el crit del matí.

No hi ha prou llum per veure-s’hi
però tot es perceptible,
el so de la vida,
imminent inundació.

Sense llum que il·lumini
les estances i passadís
el so de les seves passes
em marquen el camí.

Sense encendre el llum
ell fa de brúixola
i per no perdre l’equilibri
la mà busca el límit finit.

Sense llum, que no vull
despertar del bell son,
el so de la vida,
avui no el vull.

Vull somnis de llum
que em treguin les penombres,
teranyines enquistades
amb dolorós verí.

De llum somiada
tinc l’esperit ple de desig,
d’una realitat no palpable,
d’un son profund.

De llum vull viure,
no vull res que no sigui llum,
i amb les seves passes,
només tinc el so diürn.