Deso les meves mans
al fons de la butxaca,
com si això em salvés,
com si això em protegís,
i quan més les enfonso
menys segur em sento.
Fora no poden estar
i dins no m’ajuden.
Creuo els dits,
per sentir-me més segur,
i de tan creuar els dits,
i de tan enfonsar les mans,
tot queda fora
la meva seguretat i el meu destí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada