dimecres, 20 de desembre del 2006

Va per tu

Vuela esta canción para ti Lucia.
La más bella historia de amor que tuve y que tendré.
Es una carta de amor que se lleva el viento pintado en mi voz
a ninguna parte a ningún buzón.

Quan escolto aquesta cançó no puc més que emocionar-me i recordar-te. Recordar-te a tu Maria Àngels Molina. Recordar les llargues i intenses nits de converses. Entre ducados i fortunas, a vagades amb una copeta de vi i d’altres amb sopars de luxe.
Amb la teva gateta sobre la meva faldilla. Escoltant música o fent interpretacions del “I Chin” o del Tarot. Somiant amb amors impossibles, amants passats i del bé i lo bo de la vida… i quina vida!!! T’enyoro tant.
Fa gairebé divuit anys que ens varem deixar de veure, i encara és hora que veig el teu pis vell, amb mobles vells, ple de coses precioses, tresors de la teva vida, rica, molt rica.
Jo l’anava omplin amb coses noves, amb la frescor de la joventut, amb l’amor que sentia per tu. Però no era l’amor que tu necessitaves, aquest jo no te’l podia donar. Jo tenia que explorar el món, volar amb les meves ales.
I es que no puc evitar-ho, t’estimo.
A vagades quan vaig pel nostre barri, ara ja tant canviat somio en trobar-te…. Per no ser-hi no hi es ni la teva casa. La van tirar a terra per que la ciutat creixes i millores… poder la ciutat si que ha millorat, però per mi van enderrocar una part molt especial de la meva vida…. la nostra madriguera.
Et voldria explicar tantes coses, Àngels, tantes i tantes. Anyoro tant la nostre complicitat, les postres converses.
T’estimo.
Encara recordo una nit molt especial: vares posar el disc de Lluís Llac, la cançó nomes tu i jo la sabem, tu estaves a l’habitació, jo al despatx…. i ens varem trobar al passadís tots dos amb els ulls plens de llàgrimes, en silenci… ens varem cercar en el silenci, sense soroll per donar a entendre a l’altre el que passava… no l’he tornat a escoltar aquella cançó… amb ningú més.

Tus recuerdos son cada día más dulces
El olvido solo se llevó la mitad
Y tu sombra a un se a cuesta en mi cama con la oscuridad
entre mi al mohada y mi soledad.


Va per tu Àngels, t'estimo