Tanco els ulls i em relaxo. Faig un parell de respiracions profundes, d’aquelles que sembla que els pulmons estan a punt de petar. Quan la pau i la tranquil·litat m’envolten començo a recordar, però no qualsevol cosa, no, començo pensant en la última persona que vaig veure riure, i visualitzo la seva forma de riure. Després, poc a poc vaig recordant totes les persones que conec, des de la infantesa fins a l’actualitat, sense ordre cronològic, deixant que vinguin per si soles. Vaig veient cada persona i cada forma de riure, única, especial, diferent.
És increïble com podem arribar a memoritzar, la singularitat de cada persona, d’una cosa tan quotidiana com és un acte gairebé reflex del sentiment d’alegria.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada