Gràcies al post d’esperança del Naorte combinat amb el regal de la Nuri he pogut obrir una porta molt important a la meva vida, si més no, d’ara endavant.
Tenim la inevitable mania de mirar amb els ulls sempre en fora, a tot allò que ens envolta. Però hi ha un altre manera de mirar, és veient el que mirem. Veure té molts més avantatges, podem seguir mirant enfora però també la possibilitat de poder mirar cap un altre lloc, podem mirar cap endins.
Viure mirant endins o enfora pot ser una dicotomia, haver de triar un rol. Tots triem el nostre rol de forma espontània i tan sols la canviem per un factor intern que té la seva manifestació en l’exterior, el desig.
Canviant un rol per un altre no és dolent, ni molt menys. Però un ha d’estar atent a les causalitat per poder adaptar-se al rol què, per la persona, és més espontani i natural. La saviesa requereix de l’experimentació empírica de què és autèntic i el què no ho és.
Per estimar em vaig oblidar de mi, Ara torno a mi: més savi, més atent, més lliure.
Gràcies Naorte i Nuri, el vostre recolzament i la vostra espontaneïtat m’han dut la llum.
Tenim la inevitable mania de mirar amb els ulls sempre en fora, a tot allò que ens envolta. Però hi ha un altre manera de mirar, és veient el que mirem. Veure té molts més avantatges, podem seguir mirant enfora però també la possibilitat de poder mirar cap un altre lloc, podem mirar cap endins.
Viure mirant endins o enfora pot ser una dicotomia, haver de triar un rol. Tots triem el nostre rol de forma espontània i tan sols la canviem per un factor intern que té la seva manifestació en l’exterior, el desig.
Canviant un rol per un altre no és dolent, ni molt menys. Però un ha d’estar atent a les causalitat per poder adaptar-se al rol què, per la persona, és més espontani i natural. La saviesa requereix de l’experimentació empírica de què és autèntic i el què no ho és.
Per estimar em vaig oblidar de mi, Ara torno a mi: més savi, més atent, més lliure.
Gràcies Naorte i Nuri, el vostre recolzament i la vostra espontaneïtat m’han dut la llum.
2 comentaris:
Ostres, Nicodem, em fas sentir molt privilegiat! No passa cada dia poder dir alguna cosa important a una persona sensible i especial...
M'has fet pensar molt en aquest:
http://florilegi.bloc.cat/post/739/12668
que és un fragment d'una cançó del Roger Mas:
http://www.rogermas.net/textosserps.htm#volant
Per poder estimar i acceptar a algú plenament primer ens hem d'estimar i acceptar a nosaltres mateixos.
Quan, per circumstàncies, no ens estimem prou normalment tampoc som capaços d'estimar suficientment als altres.
Desgraciadament la capacitat d'estimar (i estimar-nos) no és innata. S'apren a cops, però val la pena.
Publica un comentari a l'entrada