Virostes

Dins la madriguera
hi guardo coses alienes.
Virostes intrusives,
com pols a l’armari.

Faig neteja,
a fora la ronya!
Llavors queda lluent
la realitat oculta.

Que difícil és adonar-se
què el temps ho acumula tot:
les indesitjades virostes,
les cançons i les virtuts.

Lletra petita,
sota la pols,
i alguna nota
que va desafinar.

Ara tot és lluent,
els pensaments
les músiques
i els sentiments.