
pel dolor d’un desig desitjós
d’agafar al vol l’ocell
que de les seves ales fa gala.
Estires el braç i tanques el puny,
recordant que recordes
el tacte del plomatge.
I amb el plor del dolor
s’esvaeix el desig desitjós.
el catau d'en Nicodem
"escric per agradar-me a mi... si això resulta que agrada als altres doncs millor... ho faig per sentir-me, per saber que existeixo..."
(Mercè Rodoreda)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada