Avui no sé si estàs amb pau
però segur que estàs envoltat d’amor,
professat en silenci.
T’he vist passar solemnement
duies espurnes d’aigua beneïda,
obrin-te pas cap a la gloria.
Les últimes paraules encara ressonant,
sortides d’una veu tremolosa,
que ni la música ens l'ha fet oblidar.
Flors d’alegria vivent
envoltades de color de dol
tot se’n va, menys el teu record.
Vestits de gala vetllant el teu repòs
la llum sobre el teu cap i per sota el dolor,
i el silenci de la teva veu.
*a Jaume Batlle
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ostres Nicodem, són uns poemes preciosos
Publica un comentari a l'entrada