dimecres, 7 de febrer del 2007

La Plaça del Diamant


Tens els ulls plens de paraules,
la vida estesa al davant.
Aparador de joguines,
cançons fàcils de cantar.

Cançó d’un temps de tramvies
i carrers mal empedrats;
dies de sol i de pluja
barri amunt i barri avall.

Nits de lluna plena...
Somnis d’envelat...

Bella com una princesa
d’algun vell conte d’infants,
et veig ballar un vals de punta
a la plaça del Diamant.

I tu, al terrat,
estenent la roba
o asseguda cosint
sola, amb la tarda,
i voltada de baranes,
de vent i de blau.

Sentir que passen els dies
com si fos un joc d’atzar:
Una rosa per Sant Jordi
i flors negres per Tots Sants.

Xerrameca de botigues,
coloraines de mercat;
olor de sofre i de lluna
cada nit de Sant Joan.

Nits de lluna plena...
Somnis d’envelat...


L’ocell de la jovenesa
pren el vol mirall enllà:
valsos que van i que vénen
a la plaça del Diamant.

I tu, al terrat,
estenent la roba
o asseguda cosint
sola, amb la tarda,
i voltada de baranes,
de vent i de blau.

Llargues tardes de diumenge,
polsim de lluna als terrats,
quietud d’hivern al vespre
quan es fa fosc aviat.

Sentor de rosa perduda,
claror de vidre entelat,
joguina feta malbé,
cendra d’ocell estimat.

Nits de lluna plena...
Somnis d’envelat...

I quan la cançó s’acabi
una altra en començarà,
car tot gira, com els valsos
de la plaça del Diamant.

Lletra: Joan Ollé - música: Ramon Muntaner

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Recordo molt aquesta cançó, i la tinc amb mp3. Recordo de petit, quan feien la pel·lícula pel segon canal (avui TVE2) i en feien la versió catalana per Ràdio 4. A casa tréiem el so de la tele, i va ser una de les primeres pel·lícules que vaig veure en català "per la tele" (tot i que no del tot, oi?...).

Nicodem ha dit...

Ostres Naorte! em podries passar el mp3, em faries l’home més feliç del món. Recordo quan vaig llegir el llibre, al llegir l’última fulla no vaig poder evitar posar-me a plorar. Car, va ser desprès de veure la sèrie que esmenes, no recordo on la vaig veure. Quan llegia el llibre se’m barrejaven les imatges de la pel•lícula amb el text del llibre... em va calar fort, sobre tot, perquè veia reflectida la vida de la meva àvia i de retruc la dels meus pares. Aquell dolor i aquella por la veia en els ulls de tots ells... en fi, coses que trobo per la madriguera.

Anònim ha dit...

Your blog keeps getting better and better! Your older articles are not as good as newer ones you have a lot more creativity and originality now keep it up!