dimarts, 20 de febrer del 2007

Realitats

Pensem que som els amos del món
i no deixem de ser infants
que ens allunyem de la seva faldilla
sense més alternativa que tornar a ella.

Creiem que un dia podrem ser immortals
sense entendre que tot en la vida
té un procés que respon a un pla,
i aquest és el misteri del univers.

Voldríem viure infinitament,
no sé pas per veure què,
donat que tot està passant ara i aquí
i ni tant sols sabem qui som.

Els rellotges porten un ritme constant,
però la nostra realitat pot ser que viatgi
a ritmes molt diferents, a voluntat de la voluntat,
donat que el temps no es un realitat absoluta.

Prendre consciència de que el temps no és temps,
et converteixen en amo d’aquest,
llavors pots començar la metamorfosi
d’un desvetllar a moltes realitats.

No hi ha misteri més gran
que el cervell de l’esser humà,
que la naturalesa de l’esser humà,
que la capacitat de l’esser humà.

L’esser humà és l’únic animal
capaç de mata a un de la seva mateixa espècie
per motius efímers e infundats,
per res.

Llums i ombres d’un ser
gran com el univers
i petit com un gra de sorra
amb molta, molta curiositat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Qué bonic!M´ha agradat molt.

Anònim ha dit...

El temps és la vida. La vida és el temps. Perdre el temps és perdre la vida. I per mi una de coses que més mal gust em deixa és la sensació de perdre el temps, que se't vagi escapant la vida de les mans... Uf...