Terra nua

Sempre hi ha lloc
perquè resti la terra nua,
allà on l’aigua de la pluja llisca,
sempre avall, sempre.

Es allà on els arbres
vesteixen d’un verd vibrant,
amb branques fortes i sanes,
de soques lluents.

La meva madriguera
te l’entrada en un lloc així,
on la bellesa de les coses que son simples
configuren el pany.

M’agrada sortir amb els peus nus,
per què la terra freda i polsosa
em faci sentir part d’ella,
part del univers.

Hi ha coses velles,
que son més belles
per l’amor amb que han estat fetes
que pel temps suportat.

Sobre la meva pell,
la pols de la vida
va fent capes
a cops de voluntat.