Ara

Ara que no hi ets,
i que l’ombra del temps
es va enfosquin.

Les preguntes donant voltes,
com satèl·lits,
al voltant del meu cap.

Converses preses de l’atzar
envaint-nos mútuament,
deixant pensaments
impregnats d’olors i colors,

El fil que ens uneix és llarg i prim

molt delicat i molt nostre.