dimarts, 17 de juliol del 2007

De matí


El matí es lleva mandrós i solitari,
els cotxes roden lents,
i la poca gent que veig
du la cara vestida de son,
fins i tot el sol, sempre tan radiant,
sembla que li costi sortir.

Jo em llevo eixerit,
amb guspires de joia i esperança,
tinc molt a fer, més a dins que a fora,
i ansi-ho al capvespre de noticies
de rialles i de música,
de capvespres plens de tu.

2 comentaris:

c.e.t.i.n.a. ha dit...

"No me llames iluso, por tener una ilusión..."
Todo en la vida requiere del combustible de la ilusión. De echo el día que se pierde la última ilusión es el día en que comenzamos a morir.

Esojairam ha dit...

Molt maca aquesta...M´ha agradt molt.

Greenie