Sota el cel fosc pintat d’estrelles,
dues mans es troben.
La música de les onades
marca el nostre batec.
No ens cal el temps, que aturant-se
deixa pas al nostre paradís.
dues mans es troben.
La música de les onades
marca el nostre batec.
No ens cal el temps, que aturant-se
deixa pas al nostre paradís.
1 comentari:
Tota la vida ens vam creure que els nostres avantpasats havien fet malbé el paradís i resulta que només calia buscar a dintre de nosaltres mateixos..
Publica un comentari a l'entrada