En un recó de la Madriguera,
amagat entre temps i oblits
he trobat un cistell ple de roses
que amb il·lusió vaig omplí.
De roses hi ha moltes,
i de tots els colors i olors,
aquestes fan flaire d’alegria,
de il·lusions i fantasies.
Les desterro del seu llarg hivernar,
d’anys de penombra,
de poques llums i menys voluntats,
d’anys de soledat.
A més llum, més formoses es veuen,
perquè qui guarda sempre té per donar.
Trenco la glacera, falsa i mentidera,
de la pèrdua o de l’oblit.
Un pom, no és res sense la unitat,
i totes les unitats fan el pom.
He cercat i he trobat
més que un pom, tot un jardí.
amagat entre temps i oblits
he trobat un cistell ple de roses
que amb il·lusió vaig omplí.
De roses hi ha moltes,
i de tots els colors i olors,
aquestes fan flaire d’alegria,
de il·lusions i fantasies.
Les desterro del seu llarg hivernar,
d’anys de penombra,
de poques llums i menys voluntats,
d’anys de soledat.
A més llum, més formoses es veuen,
perquè qui guarda sempre té per donar.
Trenco la glacera, falsa i mentidera,
de la pèrdua o de l’oblit.
Un pom, no és res sense la unitat,
i totes les unitats fan el pom.
He cercat i he trobat
més que un pom, tot un jardí.
2 comentaris:
Quina bona olor que segur fa casa teva!!! Haurè de venir per comprovar-ho ;)
sempre seras benvinguda, hi ha per tothom, com sempre.
Publica un comentari a l'entrada