A voltes

Un dia aixeques el cap,
mires al teu voltant,
i tan sols veus les oportunitats,
les aprofitades i les malmeses.

Com un desvetllar
veus allò que et fa mal,
que no deixa petjada
ni d'alegria, ni d'esperança.

A voltes se'm giren els ulls
cap a realitats pesants,
m'alliberen de la foscor
de sentir-me presoner.

Dia rere dia
veig que hi ha
vida en la vida
i la por no te futur.

I a voltes recordo
aquell pobre objectiu,
molt comú entre les ombres:
l'egoisme de l'ego.

Hi ha vida com rius d'aigua,
gairebé tots van a parar a la mar.
A voltes aquests rius moren
en la foscor d'un llac estanc.