És màgia

Hi ha moments que un agafa el vol. Viure, és aprofitar aquests moments, gaudir-los i desar-los a la Madriguera. Un cap de setmana amb els amics, alguns més propers que d’altres, tots nosaltres amb un projecte en comú: la il·lusió de posar en escena una òpera.

Nosaltres hem tingut la gran “sort!” d’estrenar, integrament, una òpera, amb tot el que comporta una producció de gran format.

Tenint en compte que som un grup d’aficionats a la música coral, du a terme una producció tan gran és un esforç més que considerable. Coordinar cinquanta dos cantants, vuit solistes i vint-i-quatre instrumentistes, es una tasca més que fatigosa: Inventar del no res i sense recursos un decorat. Confeccionar els vestits dels solistes i uniformar el cor per que s’integri dins del context de l’obra. Aprendre a interpretà un rol en escena, al mateix temps que es canta, és una tasca que a dut més d’un mal de cap i llargues nits d’insomni.

Daniel Antolí va composar la música de l’òpera “SORT!”, Marta Luna va posar el text. Basat en el llibre “la bona sort” d’Àlex Rovira i Fernando Trias de Bes, SORT! es una òpera lleugera, moderna, on integra la música del passat i d’avui. Si pot trobar un tango, jazz o músiques que recorden el contrapunt del gran mestre J.S. Bach.

L’òpera es va estrenar el juliol del 2006 a Premià de Mar i Barcelona. Aquest cap de setmana la varem tornar a posar en escena a Sort i properament a Vallromanes. Aquest últim amb motiu de la inauguració del teatre d’aquesta vila.

SORT! parla de com aconseguir el bo i millor de la vida. Trobar la sort no és cosa de l’atzar, sinó de treballar amb la ment positiva i oberta. Ambientada en un conte artúric, dos cavallers busquen el trèvol de quatre fulles. Aquest trèvol neix al bosc encantat, trobar-lo i collir-lo és l’objectiu. Apareixen personatges enigmàtics com la Dama de l’estany, el Príncep de la terra, la Reina dels arbres, la bruixa Morgana amb les seves fetilleres i els gnoms.

Treballar amb tanta gent no sempre és agraït, però si gratificant. Quan desprès dels aplaudiments i bisos corresponents entrem als camerinos la il·lusió ens corre per les venes, les duem plenes d’adrenalina, de “bona sort”. Ens sentim vius, il·lusionats i molt responsables. Sentim dins nostre una cosa difícil de transmetre, sentim que hem fet màgia.