Alquimista

Tota la vida he estat vivint conflictes: a casa entre els pares, quan jugava al carrer amb els altres nens/es, a l’escola, al institut, a la feina, etc... fins que duran un llarg període vaig patir assetjament moral, en un moment que vaig acaba amb una relació llarga i complicada, per les drogues i l’alcohol. Es varen acabar els somnis d’amor i de germanor.

Ara veig amb molta perspectiva tot el que he viscut. Crec que soc molt afortunat, he aprés moltes coses, sobre les persones, les relacions, la solitud. Vaig cometre molts errors, també vaig fer mal, però sobre tot, no vaig saber conduir les situacions. Aquest punt és el més rellevant i el precursor d’errades que van provocar més dolor.

El més important a la vida es aprendre i rectificar, però sobre tot coneixes a un mateix. Descobrir el que hi ha amagat rere la màscara del cos.

Hi ha qui s’anomena intel·lectual pels seus coneixements. Jo m’autoanomeno intel·lectual emocional. He viscut la llum i l’ombra, les passions més generoses i les més egoistes. He estimat fins posar en risc la meva vida, i he odiat fins esmicolar l’enemic.

No ho sé tot, tinc encara molts vuits per omplir, però si sé don surt la força per fer el que es vulgui, tan per crear, com per destruir. Si parléssim amb un cartomàntic ens diria que es la carta número I, el mac, el que fa i desfà a voluntat, és l’alquimista.