Emigració

Els vaig veure arribar,
amb el cap baix.
Duien un parell de maletes
que feien joc amb les dues nines.

Mirada esquiva,
sense cap rastre de felicitat,
procurant no fer soroll,
volen ser algú.

Imaginant una vida millor,
treballar per un futur,
un demà per elles,
lloc en pau per descansar.

Guanyaven en confiança,
entraven i sortien,
ell de bon matí a treballar,
les petites a casa per estudiar.

Recons d’unes vides
en una habitació:
els dos en un llit,
elles en un matalàs.

Amb la por al cos,
de no tornar al vespre,
arribar i que no hi siguin,
de perdre el que han guanyat.

Curiosos son els avatars de la vida
quan els veig passejar,
ara tenen un pis per a ells,
feina i un gos que cuidar.

Incloure la bona sort en els objectius
fent allò que glaça la sang
deixant enrere família, amics i seguretat
arriscant el futur i l’existència.

Oblidar el patiment
amb la verema de l’amor,
les sabates trencades
de peus sense descans.