Jo soc aquí

Avui i aquí,
en el sòlid moment del present,
sense que els pensaments
fluctuïn entre l’avanç i el després,
els conflictes i malentesos
em resulten aliens, tant,
com els mateixos motius
que els varen generar.

Tantes vagades he vist
i he patit el mateix error,
tantes vegades,
que de tant en tant
crec que és el meu.
Però no, no, no,
no és meu, ni ho serà.

No deixaré de mirar els ulls
a les persones que estimo,
ni tan sols els posaré
en el pentagrama de la ignorància,
amb calderons eterns.
A mi l’amor no em deixa prendre venjança,
però si consol i comprensió.

Jo sóc aquí,
com la roca en mig del mar
patint tempestes de tota mena,
impertèrrit en la meva fortalesa,
compartint el bo i millor,
alguna llàgrima
i molta il·lusió.