Bellesses

Fulles tendres a les branques
amb destil·lades gotes d’aigua,
i furtives espurnes de sol
entre mig de núvols de tempesta.

Engrunes de temps perdut,
de mirall trencat.
Quin coral de vida,
quina vida vestida de coral.

No et mostraré el que duc a la mà,
no la vulguis obrir ni amagar.
Duc pinzellades de bellesa,
son per mi, de part de tu.

M’agrada que sigui així,
tal i com vull que sigui.
Tornar a mi, sense anar en lloc.
No obriré la mà...