Buscat i trobat

La pell bruna i suau,
el cos àuric esculpit,
els cabells i els pels
que s’ombregen,
enaltint la bellesa
del cos jove i vigorós.

L’olor que exalta l’instin,
gairebé sense poder pensar,
giscant la mà per la pell fina,
acaronant els malucs,
percebent l’excitació,
gairebé incontinent,
del desig.

El contacte del cos a cos,
l’escalfor i l’olor que es barregen,
les mans
plenes de provocació.

La dolçor dels llavis,
la llegua expeditiva
que busca tot els secrets del ser.

Els braços lligand els cossos,
els dits perfilant,
i descobrint cada racó.
El xiuxiueig de la bleixa
a cau d’orella.

Buscant i trobant,
buscat i trobat.

El temps s’atura
mentre els llavis recorren
cada porus de la pell,
acompassant
els arabescs de les mans.

La tendresa i la força,
passió i desig,
delicadeses i brusquedats,
alternant rítmicament,
segons demanda el moment,
el batec,
l’alè.