diumenge, 11 de març del 2007

Un altre cop


Feia molt de temps
que no et sentia enganxada
als talons de les meves sabates.

L’activitat i l’ocupació
desviaven la percepció
de la teva presencia.

Però tu no descanses,
tampoc t’oblides de ningú,
ni tan sols de mi.

Em trobes, com sempre,
poc preparat, amb por,
no sé que pretens.

Ben mirat, si que ho sé,
llavors, es quan valoro més la vida,
la meva vida,

Les coses que beneeixo cada dia,
les meves passions per la bellesa,
l’anhel de ser estimat.

Tu ho saps bé,
ho saps,
ho sé que ho saps.

1 comentari:

Anònim ha dit...

La vida és una prova constant, i realment l'únic que ens fa tirar endavant és l'amor -per la vida, per la bellesa, per les persones, etc.- Ànims, Nicodem!, aquí em tens al teu costat!