dimecres, 18 de novembre del 2009

i passa...


Passa el temps,
el temps i els somnis.
Tenia el convenciment
que el dolor minva amb aquest passar.

Però sols veig
que el dolor hi és,
ni més ni menys,
com el primer dia.

Ni empenyent,
ni ignorant,
hi és i prou.

Dies de sol o amb núvols,
nits de lluna o fosca,
tardes de vent
o matins de boira...

Canvia el decorat,
però segueix la mateixa història.

M'agrada la llum,
sobretot quan
reposa sobra les ombres

I amb el fanal i la sotana
vaig girant per la petita illa
buscant-he/me

1 comentari:

Anònim ha dit...

Avui t'he vist cantant a Terrassa. M'agradaria un dia tenir l'oportunitat de xerrar i entendre què va passar, sense retrets. Et desitjo tota la sort del món!


Joan - Naorte