Quan no hi ets
se’t troba a faltar.
A l’hora de la rosada
em manquen els teus petons.
L’ensopit excusat
amb el raspall encara humit.
La teva mirada
i la teva pell suau.
I aquella olor
que envaeix tota la casa,
aquella olor a tu,
la teva essència.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada