PER SER UN SOSPIR

Quan acabi el temps jo sé
que més lluny del nostre hi ha
un espai i somnis.
Quan a l'oblit li diguem fi,
recordaré la teva veu,
seguirà en somnis ...
Per aquests somnis viuré
per aquell lloc d'on vulguin ser,
per ser un sospir mentre dormis.
Quan el passat es torna pols
i s'amaga en el record
el dolor s'allunya.
Ara sols em nego a contemplar
les estrelles sospirar
entre foc i somnis.
I si algun cop sense que tu ho vulguis
potser quan la ment vulgui córrer enrera...
... jo no deixaré que el meu record
es confongui entre altres noms,
quan t'envoltis del teu passat.
Res no podrà impedir els teus somnis
que murmuris el meu nom
quan, potser, jo el teu entregui al vent.
Ho faré,
serà fàcil amagant el rostre.
Per aquests somnis viuré
per aquell lloc d'on vulguin ser,
per ser un sospir ...
Jo no deixaré que el meu record
es confongui entre altres noms
quan t'envoltis del teu passat.
No, res, no podrà impedir els teus somnis
que murmuris el meu nom
quan, potser, jo el teu entregui al vent.

Berta