Fent camí

El goig de l’estiu esclata,
sobre les copes dels arbres
d’un verd resplendent,
i a nivell del terra
el goig de l’herba fresca.
Flors de mil colors, formes i olors
engalanant els grans finestrons,
les places i els carrers.

Qui es perdria aquesta oportunitat,
que du l’efímer estiu,
de fer bell el que la tardor i el hivern,
amb llurs tempestes i freds glacials,
malmet?

Les ciutats i els pobles
prenen la vida que es cou
entre estufes i llars de foc.
Celebren la festa de la llum i de la calor,
treien del purgatori tota il·lusió
que es resisteix a sucumbir.

Les passes, de calçat tancat,
buscant els preuat rajos del sol,
amb samarretes de màniga curta,
escots i tirants,
fugint de l’ombra i el vent,

però amb un jersei a l’aguait.